EDUARD SOLER
Fill d’un mecànic electricista, propietari d’un taller mecànic i d’una botiga de material elèctric que regentava la seva mare. Estudis primaris a les Escoles Nacionals i secundaris a l’escola privada del Dr. Ramon Suriñach. Esclata la Guerra Civil i ha d’abandonar els estudis. Als 18 anys el mobilitzen i va al Front de l’Ebre. L’any 1940 torna a casa; treballa i acaba el batxillerat, aprovant amb excel·lent l’Examen d’Estat.
Marxa a Barcelona, treballa a la firma Butsems i Cia. i assoleix un ingrés espectacular a l’Escola d’Enginyers Industrials. Fa els primers assaigs d’un motor anular acoblat a ventiladors. Recorda molt el professor Francesc Planell i les seves opinions i consells per al món industrial. Obté diverses patents nacionals i als Estats Units dels seus invents. Treballa, ja com enginyer, a Negra i Tort empresa fabricant de paper fotogràfic. Té un record entranyable del seu patró Higini Negra i Viver, que li dispensa un acolliment paternal i un excel·lent mestratge.
L’any 1951 neix “Soler y Palau, Ing” cofundada per Eduard Soler i Josep Palau. L’any 1960 l’empresa passa a “Soler y Palau, S.A.”, on segueix pilotant tota la seva vida fins al seu decés.
Presideix el Sindicat Comarcal del Metall, que duu cap als primers convenis col·lectius a les empreses. Es doctora en Enginyeria Industrial.
L’any 1996 crea l’Escola del Treball del Ripollès. Fundació S.F. Es tracta d’una fundació privada sense ànim de lucre per a promoure la creació d’una escola de formació i reciclatge professional que ofereixi ensenyament de tipus tecnològic a totes aquelles persones que ho desitgin.
També té com a objectius donar suport tecnològic a les empreses de l’entorn, tant en serveis d’enginyeria com en prototipatge. Enfortir del desenvolupament de la capacitat competitiva empresarial, en l’àmbit de la tecnologia i la innovació. Fomentar l’emprenedoria tant en l’àmbit de l’ensenyament com en el de l’activitat empresarial. Creació d’un Centre Tecnològic i un d’Iniciatives d’Emprenedors del Metall.
Segueix viatjant per tot el món, continua exercint funcions empresarials amb gran dinamisme i entusiasme. El 1999 li concedeixen la medalla al Mèrit al Treball de la Generalitat de Catalunya.
Mor el gener del 2000. El mateix any, a títol pòstum, l’Ajuntament de Ripoll li atorga el títol de Fill Il·lustre i la Medalla de la Vila amb distintiu d’or.
El 2009 atorguen a la Fundació Eduard Soler la Placa al Treball Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya.
“Aviat sobraran Enginyers i faltaran Enginyosos”