Fundació Eduard Soler | Eduard Soler [FES]

Informació institucional: Eduard Soler, fundador i administrador de Soler i Palau, S.A

Aviat sobraran enginyers i faltaran enginyosos

Va ser la seva mare la qui, entre un caramel i un altre, li va ensenyar les primeres lletres de l'abecedari, la qual cosa el va situar entre els més avançats dels alumnes de l'ensenyança primària de les Escoles Nacionals de Ripoll. "Les persones que més m'han influït pedagògicament van ser els meus pares, el senyor Ramon Boixadés - un mestre excel·lent-, Enric Ras i Oliva i Francesc Planell i Riera - dos eximis catedràtics -", diu.

Fill d'un mecànic electricista, propietari d'un taller mecànic i d'una tenda de material elèctric, des de jovenet va conèixer el que seria posteriorment el seu món professional. La Guerra Civil l'agafa a mig batxillerat, raó per la qual es veu obligat a deixar els estudis. Als divuit anys és cridat a quintes als frontals del Segre i de l'Ebre, i l'any 1939, mort el seu pare, el jove Eduard torna a casa, on fa tot el possible per redreçar una economia arruïnada, alternant la feina amb l'estudi.

Una vegada finalitzat el batxillerat, es troba amb dues opcions: regentar el taller familiar o seguir els estudis superiors d'enginyeria industrial, que era sens dubte la voluntat del seu pare. Desplaçat a Barcelona, a la residència de l'Escola Industrial, es presenta a exàmens d'ingrés a enginyer superior, i simultanieja els estudis amb el treball a la firma Butsems i Cia. És durant els darrers anys de la carrera que assaja l'acoblament del motor anular als ventiladors helicoïdals , amb maquetes que presenta a professors que li donen suport. Recorda molt especialment el professor Francesc Planell, el qual li va comentar que ser emprenedor requeria una bona idea, però que també hauria de contemplar els problemes laborals i econòmics que suposava tirar endavant una empresa. "Ser emprenedor no és tan sols tenir una bona idea", li va dir, "sinó assumir els riscos que comporta". En insistir en el seu consell, hi afegí: "És un gran risc, però jo de tu ho faria". Eduard Soler té un record molt entranyable del seu primer patró a Negre i Tort, S.A., l'enginyer Higini Negre i Viver, que li va dispensar, comenta Soler, una paternal acollida, els millors consells i un excel·lent mestratge.

Amb setanta-vuit anys acabats de fer, el fundador i administrador de Soler i Palau res no té a envejar a un jove executiu. Després d'haver viatjat per tot el món en moltes ocasions, continua exercint les seves funcions empresarials amb gran dinamisme i entusiasme. Està especialment interessat per la formació dels joves, com ho prova la propera inauguració de l'Escola del Treball del Ripollès de la qual és el principal mecenes.

Soler i Palau és actualment una multinacional destacada del sector amb prop de mil dos-cents treballadors i oficines arreu del món. Com va nèixer l'empresa?

La meva vocació era tirar endavant les idees exposades al professor Planell, però em calia que algú em secundés a fer-ho. La providència féu que un amic ripollès, en Marià Riera, propietari d'una fàbrica de paper que acabava d'estrenar cotxe, m'invités a fer una excursió a Lourdes. Com a companys de viatge hi venien dos tècnics més de Ripoll, en Josep Palau i en Francesc Llagostera.

De seguit sintonitzàrem en Josep Palau i jo, i en tornant del viatge creàrem una empresa industrial. Sempre hem dit que fou un "miracle de Lourdes", el naixement de Soler i Palau, S.A, que començava a treballar pel febrer de l'any següent. L'any 1951, en un modest edifici de Ripoll de cent catorze metres quadrats, amb en Josep Palau i uns aprenents amb mi per tota plantilla de l'empresa, en vam iniciar l'activitat. Cinc anys més tard, el primer edifici es va haver de substituir per un altre de tres mil metres quadrats amb diverses plantes, i el 1962 ja es construeix la fàbrica actual de vint-i-dos mil metres quadrats.

Soler i Palau compta actualment amb unes instal·lacions de trenta mil metres quadrats a Ripoll. Amb set factories més, totalitzen setanta mil metres quadrats de superfície útil construïda. Paral·lelament ha creat noves empreses especialitzades en diferents processos de producció: Rodin a Manlleu, SOME a Sant Quirze de Besora i Matrix a Ripoll. A Mèxic, una fàbrica de producció, Soler i Palau CV a Puebla, amb onze mil metres quadrats construïts i una adquisició de terrenys per dotze mil metres quadrats més. També dues altres societats industrials a Espanya. Disposem d'empreses comercials a Portugal, Anglaterra, França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Itàlia i Sidney (Austràlia). Finalment està en curs la consolidació d'una implantació comercial als Estats Units, USA. Tenim una plantilla consolidada de mil dos-cents treballadors.

Quin va ser el primer producte que va fabricar Soler i Palau?

Al principi, van ser extractors d'aire, industrials i domèstics, amb una hèlix axial, fosa en alumini i fixada sobre el rotor d'un motor asíncron anular. Des del començament d'aquests models estaven registrats a Espanya i als Estats Units, com a patents d'invenció.

L'ESTAT CRÍTIC DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL

Vostè és una persona particularment preocupada per la formació professional. Com valora la seva situació actualment, respecte a èpoques precedents?

Molt preocupant. Hi ha un sobrant de tècnics superiors i una manca de quadres intermedis. Nosaltres ho hem comprovat personalment en les dues etapes de l'Escola de formació que hem tingut a Ripoll. Aquí teníem la possibilitat d'oferir formació i donar títols fins que, per raons administratives, això es va tallar. Ara s'ha reiniciat la formació que hem tingut a Ripoll.

Ara s'ha reiniciat la formació de la nostra gent en col·laboració amb l'Institut E.S. local fent les pràctiques complementàries a la nostra empresa. La sentim molt, aquesta necessitat. Hi ha una formació professional regulada, però de vegades no s'ajusta al què necessitem. És com ensenyar a conduir un superreactor sobre la base d'un cotxe antic. Com més va, les noves tecnologies evolucionen més de pressa, i malauradament l'ensenyament públic va més endarrerit respecte a les demandes industrials actuals. D'altra banda, i això passa a molts països, es cuida molt la formació superior - com és el cas de França amb les seves écoles supérieures -, però no es té en compte la formació professional. En aquest sentit, Alemanya, Àustria o Suïssa sí que són bons exemples de països que valoren aquest ensenyament. La gent es forma als mateixos tallers.

Però a Catalunya hi havia una gran tradició d'aprenents

Efectivament, l'Escola del Treball de Barcelona, de Prat de la Riba, i l'Escola de La Maquinista, d'Elizalde, van donar fornades senceres de persones que van portar a terme la industrialització de Catalunya. No sortien amb grans títols, però damunt les seves espatlles queia tot el pes industrial de l'època.

La manca, actualment, d'aquest tipus de treballador és una qüestió de cultura. La majoria de famílies vol que els seus fills tinguin estudis superiors, màsters i d'altres titulacions universitàries, i el que em preocupa és que, a aquest pas, aviat sobraran enginyers i faltaran enginyosos. Això ha estat culpa del sistema educatiu. La formació professional, a Espanya, ha estat l'abocador on han anat a parar tots aquells estudiants que no servien per a fer estudis superiors, i els industrials tampoc no han fet res per canviar aquesta situació. Resumint, de vegades costa molt trobar el personal adequadament format per a les tasques industrials.

Probablement perquè pel preu d'un aprenent tenen un llicenciat?

Pot ser que sigui així, però això no cobreix les nostres demandes, puix que sempre falta el pas intermedi. Si contractes un enginyer industrial, és probable que no entengui de moltes coses de l'ofici. Tot i que, personalment, considero que un bon enginyer s'hauria de saber embrutar les mans, de la mateixa manera que sap fer càlculs integrals, o entén d'alta tecnologia; el mateix que un arquitecte, que abans de ser-ho hauria d'haver fet de paleta. La formació professional és un segment de l'ensenyament que no es pot eludir i que, indubtablement, s'ha de potenciar.

UN LLEGAT PER A RIPOLL

Aquest mes s'inaugura l'escola que ha patrocinat amb una quantitat inicial amb la intenció de destinar-hi una gran part de tot el seu patrimoni, fent-ne donació a la ciutat de Ripoll. Quins seran els principals objectius d'aquesta institució?

En primer lloc la formació de la joventut, però també, i no menys important, el reciclatge de la gent gran, perquè el que avui és nou en dos anys es troba depassat , i la indústria no pot ignorar aquest fet. Abans les mecanitzacions es feien utilitzant eines amb les quals arrencàvem llimalles de ferro, però actualment amb un fil prim com un cabell, per electroerosió, s'obtenen les més variades formes d'un bloc d'acer. Amb això vull dir que l'evolució és tremenda, molt accelerada. També volem oferir assistència tècnica a les empreses.

Hem constituït una Fundació que presideixo i el vicepresident de la qual és l'alcalde de Ripoll, puix que tinc especial interès en què aquesta Escola sigui el meu llegat a la ciutat.

---

Eduard Soler i Josep Palau en visita obres	Eduard Soler en un acte social
El primer patronat amb el Fundador	Eduard Soler visitant instal·lacions provisionals a dins S&P
Eduard Soler de jove a S&P